entorns bibliogràfics a cura de Manel Clot
Angelus Novus. Edhasa. Barcelona, 1971.
Art i literatura. Eumo/Edipoies. Vic, 1984.
Assaigs de literatura contemporània. Columna. Barcelona, 2001.
Baudelaire. Poesía y capitalismo (Iluminaciones II). Taurus. Madrid, 1998.
Correspondencia 1928-1940 (amb Theodor W. Adorno). Trotta, 1998.
Correspondencia 1933-1940 (amb Gershom Scholem). Taurus. Madrid, 1987.
Cuadros de un pensamiento. Imago Mundi. Buenos Aires, 1992.
Diario de Moscú. Taurus. Madrid, 1990.
Diari de Moscou. Eds. 62. Barcelona, 1987.
Dirección única. Alfaguara. Madrid, 2002.
Dos ensayos sobre Goethe. Gedisa. Barcelona, 1996.
El autor como productor. Itaca. Mèxic, 2004.
El Berlín demónico. Icaria. Barcelona, 1987.
El concepto de crítica de arte en el Romanticismo alemán. Península. Barcelona, 1988.
El origen del drama barroco alemán. Taurus. Madrid, 1990.
Ensayos escogidos. Sur. Buenos Aires, 1967.
Escritos autobiográficos. Alianza. Madrid, 1996.
Filosofía del arte y de la historia (Discursos interrumpidos I). Taurus. Madrid, 1992.
Haschisch. Taurus. Madrid, 1990.
Historias y relatos. El Aleph. Barcelona, 2005.
Imaginación y sociedad (Iluminaciones I). Taurus. Madrid, 1998.
Infancia en Berlín hacia 1900. Alfaguara. Madrid, 1990.
La dialéctica en suspenso. Fragmentos sobre la historia. Lom. Santiago de Chile, 2005.
La metafísica de la juventud. Paidós. Barcelona, 1993.
La obra de arte en la época de su reproductibilidad técnica. Itaca. Mèxic, 2003.
Libro de los Pasajes. Akal. Madrid, 2005.
L’obra d’art a l’època de la seva reproductibilitat tècnica. Eds.62/Diputació de Barcelona, 1983.
Obras. Libro I/Volumen 1. Abada. Madrid, 2006.
Obras. Libro II/Volumen 1. Abada. Madrid, 2007.
Para una crítica de la violencia y otros ensayos (Iluminaciones IV). Taurus. Madrid, 1998.
Personajes alemanes. Paidós. Barcelona, 1995.
Reflexiones sobre niños, juguetes, libros infantiles, jóvenes y educación. Nueva Visión. BB.AA. 1974.
Sonetos. Península/Eds. 62. Barcelona, 1993.
Sobre el programa de la filosofía futura y otros ensayos. Monte Ávila. Montevideo, 1971.
Sobre el programa de la filosofía futura y otros ensayos. Planeta-De Agostini. Barcelona, 1986.
Sobre la fotografía. Pre-Textos. València, 2004.
Tentativas sobre Brecht (Iluminaciones III). Taurus. Madrid, 1998.
Tesis sobre la filosofia de la història. ACR Constantí Llombart. València, 2007.
Tesis sobre la historia y otros fragmentos. Contrahistorias. Mèxic, 2005.
The Arcades Project. HarvardUniversity Press. CambridgeMA, 1999.
[Mythe et violence. Lettres Nouvelles. París, 1971]
[Trois pièces radiophoniques. Ch. Bourgois. París, 1997]
[Lumières pour enfants: émissions pour la jeunesse. Christian Bourgois. París, 2001]
[Écrits français. Gallimard. París, 2003]
[Images de pensée. Ch. Bourgois. París, 2001]
[Les chemins du labyrinthe. Quinzaine Littéraire. París, 2005]
inici
2_ SOBRE Walter Benjamin
Theodor W. ADORNO, Sobre Walter Benjamin. Cátedra. Madrid, 1995.
Th. W. ADORNO/Walter BENJAMIN, Correspondencia 1928-1940. Trotta. Madrid, 1998.
Theodor W. ADORNO, “Caracterización de Walter Benjamin”, a Crítica cultural y sociedad. Ariel. Barcelona, 1973.
Gretel ADORNO/Walter BENJAMIN, Correspondance (1930-1940). Gallimard. París, 2007
Giorgio AGAMBEN, Infancia e historia. A.Hidalgo. Buenos Aires, 2001.
Giorgio AGAMBEN, El lenguaje y la muerte. Pre-Textos. València, 2003.
Giorgio AGAMBEN, “El ángel melancólico”, a El hombre sin contenido. Áltera. Barcelona, 1998.
Giorgio AGAMBEN, “Walter Benjamin e il demonico. Felicità e redenzione storica nel pensiero di Benjamin”, Aut aut, nº189-190. Florència, 1982.
Carlos A. AGUIRRE, “Walter Benjamin y las lecciones de una historia vista «a contrapelo»”, a: www.dhi.uem.br/publicacoesdhi/dialogos/volume01/vol5_atg1.html
Jesús AGUIRRE, “Walter Benjamin en un camino que no es el de Damasco”, introducció a Walter BENJAMIN, Tentativas sobre Brecht (Iluminaciones III). Taurus. Madrid, 1998.
Jesús AGUIRRE, “Introducción a Walter Benjamin”, introducció a Walter BENJAMIN, Imaginación y sociedad (Iluminaciones I). Taurus. Madrid, 1980.
Jesús AGUIRRE, “Walter Benjamin. Fantasmagoría y objetividad”, introducció a Walter BENJAMIN, Poesía y capitalismo (Iluminaciones II). Taurus. Madrid, 1980.
Jesús AGUIRRE, “Un millón de muertos más uno”, El País, 20-IX-1990, Madrid.
Eva ALADRO, “Walter Benjamin-Simone Weil: una teoría de la atención”, a: www.ucm.es/info/per3/cic/Cic4ar5.html
Robert ALTER, Necessary Angels. Tradition and Modernity in Kafka, Benjamin and Scholem. Harvard Univ. Press. Cambridge MA, 1991.
Ana AMADO, “Cine, historia, memoria. Notas sobre Histoire(s) du cinéma, de Jean-Luc Godard”, a www.rayandolosconfines.com.ar/critica_amado2.htm
Xavier ANTICH, “Luces sobre la ciudad moderna”, La Vanguardia, 13-VII-2005, Barcelona.
José Luis L. ARANGUREN, “Actualidad de Walter Benjamin”, Cuadernos para el diálogo. Madrid, desembre 1972.
Hannah ARENDT, Walter Benjamin, Bertolt Brecht, Hermann Broch, Rosa Luxemburgo. Anagrama. Barcelona, 1971.
Hannah ARENDT, “Walter Benjamin 1892-1940”, a Hombres en tiempos de oscuridad. Gedisa. Barcelona, 2001.
Rafael ARGULLOL, “Karl Krauss y Walter Benjamin”, Diario 16, 15-9-1990, Madrid.
Ariella AZOULAY, “Cuando las fotografías empiezan a convertirse en pruebas en el proceso histórico”, Zehar, nº60/61. Arteleku, Donostia, 2007.
Ariella AZOULAY, “(Death’s) Display Showcase: Walter Benjamin”, i “The (Aesthetic) Distance: Benjamin and Heidegger”, a Death’s Showcase. MIT Press. CambridgeMA, 2001.
Jacquelynn BAAS, “Reconsidering Walter Benjamin: ‘The Age of Mechanical Reproduction’ in Retrospect”, a Gabriel P. WEISBERG-Laurinda S. DIXON (eds), The Documented Image: Visions in Art History. Syracuse Univ. Press, 1987.
M. Luisa BACHIS, Walter Benjamin. Linguaggio, traduzione, tradizione. Atheneum. Florència, 2000.
Timothy H. BAHTI/Marilyn S. FRIES (eds), Jewish writers, german literature: the uneasy examples of Nelly Sachs and Walter Benjamin. Univ.Michigan Press. Ann Arbor MI, 1996.
A. BALLENT/A. GORELIK/G. SILVESTRI, “Las metrópolis de Benjamin”, a la web: http://mimosa.cnice.mecd.es/~sferna18/benjamin/LAS_METROPOLIS_DE_BENJAMIN.pdf
Ernesto BALTAR, “Aproximación a Walter Benjamin a través de Charles Baudelaire”, a la web: http://serbal.pntic.mec.es/~cmunoz11/olivan36.pdf
Roger BARTRA, El duelo de los ángeles. Locura sublime, tedio y melancolía en el pensamiento moderno. Pre-Textos. València, 2004.
Jean BAUDRILLARD, Por una crítica de la economía política del signo. Siglo XXI. Mèxic, 1979.
Tim BEASLEY-MURRAY, Mikhail Bahktin and Walter Benjamin: Experience and Form. MacMillan. Londres, 2007.
C. BELCIKOWSKI, “Walter Benjamin, le conteur”, a la web : http://belcikowski.org/la_dormeuse/benjamin_le_conteur.php
Vance BELL et alt, Benjamin’ Blind Spot: Walter Benjamin and the Premature Death of Aura. DAP. Nova York, 2001.
L. BELLOI/L. LOTTI (dir), Walter Benjamin. Tempo, storia, linguaggio. Editori Reuniti. Roma, 1983.
Valentino BELLUCCI, “Le costellazioni dell’universo di Walter Benjamin” a: www.filosofia.unina.it/tortora/sdf/Quattordicesimo/XIV.10.html
Andrew BENJAMIN (ed), The Problems of Modernity: Adorno and Benjamin. Routledge. Nova York, 1989.
Andrew BENJAMIN (ed), Walter Benjamin and Art. Continuum. Nova York, 2005.
Andrew BENJAMIN (ed), Walter Benjamin and History. Continuum. Nova York, 2006.
Andrew BENJAMIN/Peter OSBORNE (eds), Walter Benjamin’s Philosophy: Destruction and Philosophy. Routledge. Londres, 1994.
Andrew BENJAMIN/Beatrice HANSSEN (eds), Walter Benjamin and Romanticism. Continuum. Nova York, 2002.
Daniel BENSAÏD, Walter Benjamin. Sentinelle messianique à la gauche du possible. Plon. París, 1990.
Giulianna BENVENUTI, La cenere lieve del vissuto. Il concetto di critica in Walter Benjamin. Bulzoni. Roma, 1994.
M. BERTONI, “Walter Benjamin. Il tempo dell’opera, il tempo della storia”, a Tempi e forme. Una ricerca sulle arti visive contemporanee. Hopefulmonster. Torí, 1998.
Maurice BLANCHOT, L’entretien infini. Gallimard. París, 1969.
Maurice BLANCHOT, “Traducir”, a La amistad. Trotta. Madrid, 2007.
Remo BODEI, «Le Malattie della Tradizione. Dimensioni e Paradossi del Tempo in Walter Benjamin», Aut Aut, nº189-190. Florència, 1982.
Guido BOFFI, Nero con bambino. L’antropologia impolitica di Walter Benjamin. Mimesis. Milà, 1999.
Jean BOLLACK, “Walter Benjamin en 1968”, a Poésie contre poésie. Celan et la littérature. PUF. París, 2001.
Alberto BONNET, “Un aporte para la crítica de la filosofía de la historia”, Razón y Revolución, nº4. Buenos Aires, 1998, i a www.razonyrevolucion.org/textos/revryr/intelectuales/ryr4.Bonnet.pdf
Norbert BOLZ/Willem van REIJEN, Walter Benjamin. New Jersey Humanities Press, 1996.
G. BONOLA/M. RANCHETTI (eds), Walter Benjamin. Saul concetto di storia. Einaudi. Torí, 1997.
Christopher BRACKEN, «The Language of Things: Walter Benjamin’s Primitive Thought», Semiotica 138-1/4, 2002.
José Luis BREA, “Poderoso resonar de los tiempos”, La Vanguardia, 13-VII-2005, Barcelona.
José Luis BREA, “<Nuevos*Dispositivos_Arte>“, a El Tercer Umbral. Estatuto de las prácticas artísticas en la era del capitalismo cultural. Cendeac. Murcia, 2004.
José L. BREA,“Pasajes del siglo21”, http://joseluisbrea.net/estetica/2006/03/pasajes_del_siglo_21.php
José Luis BREA, “(e)images & (e)archives in a RAM culture“, a CASM Vol 2. Centre d’Art Santa Mònica. Barcelona, 2006.
Brian BRITT, Walter Benjamin and the Bible. Edwin Mellen. Londres, 2003.
Ilaria BROCCHINI, Trace et disparition: à partir de l’œuvre de Walter Benjamin. L’Harmattan. París, 2006.
Momme BRODERSEN, Walter Benjamin: A Biography. Verso. Londres, 1996.
Momme BRODERSEN, Walter Benjamin. Bibliografia critica generale (1913-1983). Aesthetica. Palermo, 1984.
Stephen BRONNER, “Reclaiming the fragments: on the messianic materialism of Walter Benjamin”, a: www.uta.edu/english/dab/illuminations/bron3.html
Christine BUCI-GLUCKSMANN, La raison baroque: de Baudelaire à Benjamin. Galilée. París, 1984.
Susan BUCK-MORSS, “Estética y anestésica. Una revisión del ensayo de Walter Benjamin sobre la obra de arte”. La balsa de la Medusa, nº 25. Madrid, 1993.
Susan BUCK-MORSS, Dialéctica de la mirada. Walter Benjamin y el proyecto de los Pasajes. Visor. Madrid, 1995.
Susan BUCK-MORSS, Walter Benjamin, escritor revolucionario. Interzona. Buenos Aires, 2005.
Susan BUCK-MORSS, Origen de la dialéctica negativa. Siglo XXI. Mèxic, 1981.
Susan BUCK-MORSS, The origin of negative dialectics: Theodore W. Adorno, Walter Benjamin and Frankfurt Institute. Free Press. Nova York, 1979.
Susan BUCK-MORSS, «The Flaneur, the Sandwichman and the Whore: The Politics of Loitering», New German Critique, nº39. Nova York, tardor 1986.
Susan BUCK-MORSS, ”Dream world of mass culture. Walter Benjamin’s theory of modernity and the dialectics of seeing”, a David LEVIN (ed), Modernity and the hegemony of vision. University of California Pr. Berkeley, 1993.
Boris BUDEN, «"L’auteur comme producteur" de Benjamin : une relecture dans l’Est postcommuniste», a http://eipcp.net/transversal/1204/buden/fr
Peter BULTHAUP (comp), Materialen zu Bejamins Thesen « Über den Begriff der Geschichte“. Suhrkamp. Frankfurt, 1975.
Peter BÜRGER, “Walter Benjamin: contribution à une theorie de la culture contemporaine”, Revue d’esthétique, nº1. París, 1981.
Peter BÜRGER, “Discusión de la teoría del arte de Benjamin” i “El concepto de alegoría en Benjamin”, a Teoría de la vanguardia. Península. Barcelona, 1987.
Peter BÜRGER, “Walter Benjamin’s ‘Redemptive Critique’”, a The Decline of Modernism. Pennsylvania Univ. Press, 1992.
Victor BURGIN, “The City in Pieces”, a In/Different Spaces. Univ. California Press. Berkeley, 1996.
Daniel H. CABRERA, “La modernidad como ensoñación colectiva en Walter Benjamin”, a: www.unavarra.es/puresoc/pdfs/c_ponencias/Cabrera.pdf
Eduardo CADAVA, Words of light: theses on the photography of history. Princeton University Press, 1997.
Ricardo CANO GAVIRIA, “Els últims dies de Walter Benjamin”, El País, 28-9-1986, Barcelona.
Chiara CAPPELLETTO, Figure della rappresentazione. Gesto e citazione in Walter Benjamin e Bertold Brecht. Mimesis. Milà, 2002.
Gianni CARCHIA, Nome e immagine. Saggio su Walter Benjamin. Bulzoni. Roma, 2000.
Alberto CARDÍN, “Las ‘Tesis’ o la historia como desesperación”, La Vanguardia, 25-IX-1990, Barcelona.
Noël CARROLL, “Celebraciones filosóficas del arte de masas: la tradición minoritaria”, a Una filosofía del arte de masas. A.Machado. Madrid, 2002.
Gemma CASADEVALL, “50 anys de la mort de Walter Benjamin”, Avui, 15-IX-1990, Barcelona.
Howard CAYGILL/Alex COLES/Andrzej KLIMOWSKI, Introducing Walter Benjamin. Totem. Nova York, 1998.
Howard CAYGILL, Walter Benjamin: the colour of experience. Routledge. Londres, 1998.
Jasiel CESAR, Walter Benjamin on Experience and History: Profane Illumination. Edwin Mellen. Londres, 1992.
Rey CHOW, “Walter Benjamin’s love affair with death”, New German Critique, nº48. Ithaca, tardor 1989.
Victoria CIRLOT, “La tesis de Benjamin”, Diario 16, 18-10-1990, Madrid.
Esther COHEN, “El testimonio de los campos: entre realidad y ficción”, a la web: www.fractal.com.mx/F34Cohen.html
Margaret COHEN, Profane Illumination. Walter Benjamin and the Paris of Surrealist Revolution. Univ. of California Press, 1993.
Tom COHEN, Ideology and Inscription: “Cultural Studies” after Benjamin, De Man and Bakhtin. CambridgeUniversity Press, 1998.
Alex COLES (ed), The Optic of Walter Benjamin. De-, dis-, ex-, vol 3. Black Dog. Londres, 2001.
Elizabeth COLLINGWOOD-SELBY, Walter Benjamin. La lengua del exilio. ARCIS-LOM. Santiago de Chile, 1997. i online: www.mazinger.sisib.uchile.c/repositorio/filosofia_y_humanidades/c20021241350benjaminex.pdf
Catherine COQUIO, “Benjamin et Panosky devant l’image”, a J.-M. LACHAUD (dir), Présence(s) de Walter Benjamin. Public. Univers. Michel de Montaigne. Burdeus, 1992.
Adriana CORTÉS, “Walter Benjamin: El libro de los Pasajes y La mirada del ángel”, Siempre!, vol52. Mèxic, desembre 2005.
Diego COUSIDO, “Walter Benjamin y la filosofía de la historia”, El Interpretador, nº3, juny 2004, i a
www,elinterpretador.net/numero3.htm
Álvaro CUADRA, “La obra de arte en la época de su hiperreproducibilidad digital”, a la web: www.wbenjamin.org/obra_de_arte.html
José M. CUESTA ABAD, Juegos de duelo: la historia según Walter Benjamin. Abada. Madrid, 2004.
Micaela CUESTA, “Apuntes sobre la concepción benjaminiana del lenguaje”, Nómadas, nº17, Universidad Complutense de Madrid, gener-juny 2008, i www.ucm.es/info/nomadas/17/micaelacuesta.pdf
Kamal CUMSILLE, “Shock y Estado de Excepción: Arte y Política Moderna, Baudelaire y Benjamin”, a la web: http://serbal.pntic.mec.es/~cmunoz11/cumsille51.pdf
Jean-Louis DÉOTTE, «Walter Benjamin, la question de la technique et le cinéma», a Qu’est-ce qu’un appareil ? L’Harmattan. París, 2007.
Jean-Louis DÉOTTE, L’homme de verre: Esthétiques benjaminiennes. L’Harmattan. París, 2000.
Jacques DERRIDA, “Nombre de pila de Benjamin”, a Fuerza de ley. El fundamento místico de la autoridad. Tecnos. Madrid, 1997, i a: http://personales.ciudad.com.ar/derrida/walter_benjamin.htm
Jacques DERRIDA, “Los límites de la aniquilación. Hipótesis sobre Benjamin y la solución final”, El País, 20-IX-1990, Madrid.
Fabrizio DESIDERI, La porta della giustizia. Saggi su Walter Benjamin. Pendragon. Bolònia, 1995.
Fabrizio DESIDERI, «Il Messia di Benjamin», a www.omniverdi.com/walterbenjamin
Fabrizio DESIDERI, “The Mimetic Bond. Benjamin and the question of technology”, a Andrew BENJAMIN (ed), Walter Benjamin and art. Continuum. Nova York, 2005.
Fabrizio DESIDERI, Walter Benjamin, il tempo e la forme. Editore Reuniti. Roma, 1980.
Georges DIDI-HUBERMAN, Devant l’image. Question posée aux fins d’une histoire de l’art. Minuit. París, 1990.
Georges DIDI-HUBERMAN, «La imagen-malicia. Historia del arte y rompecabezas del tiempo», a Ante el tiempo. A. Hidalgo. Buenos Aires, 2006.
Georges DIDI-HUBERMAN, «L’image survient : l’histoire se démonte, le temps se remonte», cat. Le Temps, vite. Centre Pompidou. París, 2000.
Georges DIDI-HUBERMAN, «La double distance» i «L’image critique», a Ce que nous voyons, ce qui nous regarde. Minuit. París, 1992.
Georges DIDI-HUBERMAN, Lo que vemos, lo que nos mira. Manantial. Buenos Aires, 1997.
Georges DIDI-HUBERMAN, «Conaissance par le kaleidoscope. Morale du joujou et dialectique de l’image selon Walter Benjamin», Études Photographiques, nº7. París, maig 2000.
Georges DIDI-HUBERMAN, «L’histoire de l’art à rebrousse-poil. Temps de l’image et «travail au sein des choses» selon Walter Benjamin», Les Cahiers du MNAM, nº72. París, estiu 2000.
Ricardo DIVIANI, “El debate Adorno-Benjamin. Elementos para una lectura en relación a la reproducción tecnológica en el Arte y la Cultura”, a: http://biblioteca.puntoedu.edu.ar/dspace/bitstream/2133/690/1/El+debate+Adorno+Benjamin.pdf
John DOCKER/Subhash JAIRETH (eds), “Benjamin and Bakhtin. New approaches, new contexts”. Journal of Narrative Theory, vol. 32, nº 3. EasternMichiganUniversity, tardor 2002.
John DOCKER/Subhash JAIRETH (eds), “Benjamin and Bakhtin. Vision and visuality”. Journal of Narrative Theory, vol. 33, nº 1. Eastern Michigan University, hivern 2003.
Tomás DOMÍNGUEZ, «Walter Benjamin: comprender el mundo desde el exilio», Proceso, nº5. Mèxic, juny 1999.
M. C. DUFOUR-EL MALEH, Angelus Novus. OUSIA. Brusel.les, 1990.
M. C. DUFOUR-EL MALEH, La Nuit sauvée. Walter Benjamin et la pensée de l’histoire. OUSIA. Bru-sel•les, 1993.
Alexander G. DÜTTMANN, The Gift of Language. Memory and Promise in Adorno, Benjamin, Heidegger and Rosenzweig. SyracuseUniversity Press, 2000.
Terry EAGLETON, Walter Benjamin o hacia una crítica revolucionaria. Cátedra. Madrid, 1998.
Terry EAGLETON, “El rabino marxista: Walter Benjamin”, a La estética como ideología. Trotta. Madrid, 2006.
Bolívar ECHEVERRÍA (comp), La mirada del ángel. En torno a las Tesis sobre la historia de Walter Benjamin. Era. Mèxic, 2005.
Bolívar ECHEVERRÍA, “Arte y utopía”, introducció a Walter BENJAMIN, La obra de arte en la época de su reproductibilidad técnica. Itaca. Mèxic, 2003, i www.bolivare.unam.mx/ensayos/arte_utopia.html
Bolívar ECHEVERRÍA, “Walter Benjamin, la condición judía y la política”, introducció a Walter BENJAMIN, Tesis sobre la historia y otros fragmentos. Contrahistorias. Mèxic, 2004, i reproduida a www.bolivare.unam.mx/traducciones/introduccion_tesis.html